divendres 30 de març de 2012

YOU ARE A STAR IN THE SKY (for Ricarte)


Lletra: Richard Wakefield
Keyboard & Vocals: Keco Pujol

YOU ARE A STAR IN THE SKY  ( a Jose María Ricarte)

YOU ARE A STAR IN THE SKY
YOU CHANGE THE WORLD WITH SPECIAL TOUCH,
YOU MAKE A DREAM WITH A WORD,
YOU CREATE LOVE WITH A SMILE,
YOU ARE A STAR IN THE SKY,

THERE WILL NEVER, NEVER, BE ANOTHER,
WE WILL NEVER, NEVER, FIND ANOTHER,
YOU ARE A LESSON TO BELIEVE.
YOU ARE THE MAN ON THE MOON.
YOU ARE A STAR IN THE SKY,
YOU ARE A STAR IN THE SKY

TELL ME HOW I CAN'T BE A LOSER
I NEED YOUR SPECIAL CONVERSATION,
I NEED TO LISTEN YOUR VOICE
TELL ME WHEN I CAN FEEL YOU CLOSER.

TELL ME WHEN I CAN SHOW YOU SOMETHING,
I NEED YOUR SPECIAL IMAGINATION,
I NEED TO MAKE MY CHOICE,
HOW I CAN IMPROVE WRITING.

YOU ARE A STAR IN THE SKY.

dimecres 7 de març de 2012

The Gospel Girls. ¿Risoterapia, musicoterapia?

   


    Llevamos cantando casi seis años con la coral "The Gospel Girls" de la Escola Pia de Granollers. Unas treinta mujeres y un servidor nos reunimos todos los miércoles a las 19:15h para cantar música moderna, digámoslo así.  
    "La música y yo" nos hicimos amigos de pequeños. Nos encontramos en mi casa, casi por casualidad, hablamos de nuestras cosas y nos fuimos conociendo. "La música y yo" experimentamos juntos la infancia, la adolescencia y la edad adulta en una camaradería perfecta. No nos exigimos nada la una al otro, salvo descubrirnos de arriba a abajo, ambos como expresión artística de un posible "creador". Por lo tanto, no me las puedo dar de maestro de nada, a pesar de albergar un profundo conocimiento de las sensaciones musicales internas y de las emociones que provoca la música en mí mismo. 
    Me lancé al vacío y acepté la dirección de la coral sin tener la menor idea de cómo se hacía. Cualquiera podría pensar que fue muy poco honrado por mi parte aceptar el trabajo. Tendría  razón. De hecho, creo que el primer año ellas no aprendieron nada y yo mucho, pero mucho. Con el tiempo, pasados varios años, he ido descubriendo que mi trabajo no consistía en crear una coral estupenda que interpretara casi a la perfección un repertorio amplio repleto de retos armónicos y un sinfín de melodías entretejidas. Nada más lejos de la realidad. Satisfecho estoy (ellas también) de lograr que suenen afinadas "las tres voces" (contra-alto, mezzos, sopranos). En realidad, hemos estado haciendo terapia: no sé exactamente cómo denominarla, quizá risoterapia, puede que algo de musicoterapia, aunque pienso que podríamos estar ante una terapia de gestión emocional. Lo que tengo claro es que ellas lo saben mejor que yo. Algunas me llaman "psiquiatra barato", otras acuñan el término risoterapia. Bueno, he de admitir que procuro adornar con sentido del humor cada sesión. 
    Pero, lo que he descubierto finalmente es que ¡Ellas no vienen a cantar! ¿Quién ha engañado a quién, entonces? Vienen a respirar, a relajarse, a olvidarse del día, de la semana o el último año, vienen a flotar, a volar, a sacar la vida por la boca, a disfrutar sin pensar, a emocionarse solas y en grupo, a abandonarse en el éxtasis musical que les produce navegar por corrientes melódicas nuevas. En casi seis años que llevamos, jamás he visto una mala cara, una queja o una discusión entre ellas. A lo mejor se pegan en la calle como los machos, pero lo dudo. Más cosas: veo como aumenta su autoestima y, algo nuevo para mí, veo como aumenta la "autoestima colectiva". A ver si me explico: no se trata de una media ponderada sobre la suma de sus autoestimas individuales, no; el grupo en su conjunto actúa como un individuo (único) donde el todo prima sobre la parte y tanto la entrega como la emoción constituyen el combustible perfecto. Por tanto, el grupo unido aumenta su "autoestima" con cada concierto, tras cada sesión. 
    Cabe pensar que la mayoría de las participantes no ha cantado en su vida, ni siquiera en la ducha. Por tanto, superar el reto de cantar (y más delante de otros) tiene que ser algo sobrecogedor. Lo que a mí puede parecerme una bagatela, para ellas se convierte en una nueva cima alcanzada en sus vidas. Algo tan físico como cantar implica dejar atrás muchos bloqueos, complejos y prejuicios obre uno mismo (y sobre los demás). En resumen, si quieres puedes y el que canta sus males espanta.
    En definitiva, es más que un taller de Gospel. Es una caricia en el alma de cada una de ellas. Un reto superado, por encima del puro entretenimiento, una terapia de comunicación en toda regla donde aprendemos (todos) a gestionar la emoción concreta que requiere la interpretación de cada canción. 
    Sólo me queda dar las gracias a mis alumnas (en realidad compañeras de viaje) por haberme enseñado tanto. Sé que no soy capaz aún de retener todos y cada uno de sus nombres de pila, pero tengo un recuerdo único y especial de cada una de ellas, por la luz singular que emiten y que tengo la suerte de percibir. Thank you Gospel Girls.

dimarts 27 de desembre de 2011

La Cenicienta, el musical con ritmo de los 50, Seleccionado para el FETEN 2012




La Ventafocs, el musical amb ritme dels 50 seleccionat al FETEN 2012!!!

El 2 de març al Teatro Jovellanos de Gijón estrenem:
La Cenicienta, el musical con ritmo de los 50!!! 

Dani Cherta dirige este divertido y vistoso espectáculo para público familiar basado en el clásico cuento de La Cenicienta. En el contexto de la década de los años 50, y en forma de musical, la propuesta ofrece una original versión de la historia, en la que no faltan coreografías, color, ilusión y transmisión de valores.

Texto y dirección – Dani Cherta
Música y letra – Keco Pujol

Reparto – Roser Colillas, Jordi González, Anna Gras, Sílvia López, 
Ivan Padilla y Magda Puig, con la colaboración especial de Muntsa Rius
Escenografía – Ximo Díaz
Vestuario – Antonio Harillo
Coreografías – Sílvia López
Iluminación y montaje audiovisual – Ramsés Moraleda

dilluns 19 de desembre de 2011

Casting: un musical molt animal. Nadal al Poliorama.




"Benvinguts, passeu sense fer soroll" 

L'experiència comença amb una visita per conèixer el recinte i la trentena de persones que hi treballa, a banda dels sis actors que surten a escena. És un dels al·licients per als qui fan anys o trien el passi VIP. 

LLUÍS JUANET, director artístic de la campanya "Viu el teatre" 
"Tot això fa que aquest espectacle pugui tirar endavant. És important que els nens, de petits, se n'adonin de l'esforç que suposa fer un espectacle en directe." 

Entre bastidors, retocs de maquillatge, escalfament de la veu, estiraments i els nervis d'una estrena. I a la platea un altre dels regals. 

"Oh, happy day!" 

L'Escola de Música de Gràcia amanseix a ritme de gospel les petites feres abans que no arribin les de l'espectacle. Els més petits saben a què vénen: 

"Venim a veure 'Càsting: un musical molt animal'", "Canten els animals". 

ENRIC LÓPEZ SERRANO, actor de 'Càsting: un musical molt animal' 
"És un públic tan sincer que t'obliga a donar-ho tot, a posar-hi molta energia i a estar molt pendent. [...] I més que preparar-te, estar molt atent a com va, com va el ritme, a fer les coses, fer-les grans, fer-les comprensibles i tampoc córrer gaire." 

El lleó és un de les bèsties que lluita per fer-se un lloc a l'arca de Noé. No amb les urpes sinó amb la dansa i la veu, a ritme de rock-and-roll i amb molt d'humor, per acabar descobrint, tots ells, que el treball en equip i la sinceritat són cabdals a l'hora de salvar la pell.

dilluns 28 de novembre de 2011

Posa-t'hi Fulles. Ràdio Punt 7 Sant Celoni.


Posa-t'hi Fulles!!! Una teràpia ecològica contra l'avorriment. Humor, música, "entrebèsties", seccions bojes i agenda del Baix Montseny.

Senyores i senyors, benvolguts amics i enemics, sapastres, borinots i somiatruites del baix Montseny...ja som aquí, ja hem arribat!! Aquest és, sens dubte, el programa que estàveu esperant: Posa-t'hi Fulles!!! Una teràpia ecològica contra l'avorriment. Si això t'agrada, pots formar part de la nostra estranya família i si no t'agrada doncs ja ho saps:
Posa-t'hi Fulles!!!
La nostra pàgina de facebook...



Tots els dimarts a les 22h al 107.7 Ràdio Sant Celoni.
Re-emissió els dijous a les 23h.
Per escoltar el programa en directe ONLINE:

Un programa conduit per en Keco Pujol





Casting: un musical molt animal aquest Nadal al Poliorama



Breu sinopsi:

El regne animal rep una noticia sorprenent: es convoca un càsting per escollir quines bèsties tenen més talent i es mereixen pujar a l’arca de Noè. Cada espècie ha d’enviar un representant per dur a terme la gran prova. Un lleó orgullós, un tímid ruc, un mico entremaliat i tres gallines amb obscures intencions són els protagonistes d’aquests enrenou que únicament el públic podrà desfer.

Casting, un musical molt animal. Es tracta d’un espectacle a ritme de gospel, cabaret i rock’n’roll amb 6 intèrprets en escena que ens expliquen una història on es parla de l’amistat, el treball en equip i la sinceritat a través de l’humor i la música.

“CASTING” és un projecte posa’t en peu, fruit del treball intens d’un equip creatiu de més de 35 persones amb l’objectiu de crear un espectacle musical de qualitat per a tota la família, especialment pels més petits de la casa.

Edat recomanada: dels 3 als 99 anys.

Durada: 1 hora

Funcions: Diumenge 18, 29, 30 i 31 de desembre de 2011 y 8 de gener de 2012

diumenge 27 de novembre de 2011

Gran Recapte d'Aliments a Sant Celoni

    Volem donar les gràcies al poble de Sant Celoni per la seva solidaritat, per la seva generositat. Més del 90% van fer aportacions d'aliments. Els voluntaris del Condis de Sant Celoni: Carme, Mª Antònia, Dolors, Teresa, Marta, Keco, Raul i Carol vam participar del recapte i vam ser testimonis de les continues aportacions dels Celonins i Celonines. Aproximadament 2 tones d'aliments. Com ja sabeu, també es van fer grans recaptes a altres supermercats de Sant Celoni com Mercadona, Caprabo, Lidl,etc 
    Esperem de tot cor que aquesta ajuda arribi als que ho necessiten quan abans millor. Algunes persones que venien al Condis ens explicaven que ells mateixos  rebien ajudes per poder satisfer les seves necessitats bàsiques d'aliment, tot i així feien la seva aportació. D'altres, informats per la campanya, arribaven amb bosses plenes de menjar i les afegíem a les banyeres. Quan arribaven grups d'adolescents, en més d'una ocasió, ajuntaven uns quants cèntims entre tots i feien la seva aportació. Van fer aportacions gent de totes les edats i nacionalitats. Gràcies a la Marta també ens vam poder fer entendre amb una parella d'anglesos que van entrar a comprar queviures i abans de marxar van realitzar una bona aportació.

divendres 18 de novembre de 2011

Nadal al Teatre Victòria: Ventafocs amb ritme dels 50.




«La Ventafocs, el musical amb ritme dels 50», de Dani Cherta. Música original: Keco Pujol. Coreografia: Sílvia López. Intèrprets: Jordi González, Roser Colillas, Magda Puig, Bernat Mestre, Anna Gras i Sílvia López. Ballarins: Espai Escènic. Escenografia: Ximo Díaz. Vestuari: Antonio Harillo. Audiovisual: Ramsés Moraleda. Col·laboració especial de Muntsa Rius. Direcció: Dani Cherta. Companyia La Roda Produccions.